| Opinions de l'actualitat política |
|
| Mollerussa: rètols en castellà i banderes espanyoles | 15 de febrer del 2010 |
Una bona mostra de la voluntat d 'integració de molts immigrants a Catalunya la tenim, des de fa uns dies, al n. 130 del carrer Ferrer i Busquets de Mollerussa: un grup d 'immigrants romanesos han obert un negoci. El nom, Pastelería, en castellà; a més, ornat amb una bandera espanyola. No us penseu, però, que tot estigui en castellà: el nom de la pastisseria, Dulce Vita i part del rètol, està en romanès. És el nou bilingüisme! |
|
|
| No es tracta d 'anar contra els immigrants... | |
Ja hem dit alguna vegada que una de les raons de l 'existència del nostre partit és, en primer lloc, dir públicament coses que molta gent pensa i no gosa dir. En segon lloc, i aquest és el cas de l 'opinió que ara ens ocupa, aportar al debat polític plantejaments totalment novedosos. I aquest n 'és un: a Catalunya no s 'ha de construir ni un polígon industrial més, feta excepció d 'alguna comarca deprimida on cal fixar la població.
Ara bé: en les zones tradicionalment industrials, ni un polígons més! Per què? Doncs perquè ja n 'hi ha molts i perquè els nous polígons industrials no s 'han de posar a Catalunya. ¿On s 'han de situar, doncs, els nous polígons industrials? En opinió del PNAC, aquests nous polígons s 'han de construir al Marroc, a Rumania, al Senegal... i si ens apureu, a Andalusia, en aquests països on la gent ha de marxar perquè no hi té futur. No es tracta, doncs, d 'anar contra els immigrants: el que hem d 'aconseguir ENTRE TOTS és que no hi hagi d 'haver immigrants. I remarquem això d ' "entre tots " perquè els mateixos immigrants també tenen part de responsabilitat sobre la situació. Però d 'això ja en parlarem en una altra ocasió. |
|
|
Amb referèndums no n 'hi ha prou.
Per una doble línia de combat. | 13 de desembre de l\'any 2009 |
Des de fa uns mesos i fins les properes eleccions autonòmiques, bona part del món nacionalista se centra en la celebració d’unes consultes per expressar l’opinió dels catalans sobre la independència. El PNAC, lògicament, no hi està en contra, però són diversos els punts a matisar.
En primer lloc, ¿per què aquesta Catalunya independent s’ha de situar “en el si de la Unió Europea”, quan tots sabem que aquesta és l’Europa del capital, dels mercaders i de les màfies? Per què una Catalunya independent no pot formar part d’una Confederació de Nacions Lliures d’Europa? En aquest sentit, no podem deixar de comentar la nostra estranyesa pel suport donat al tema per la CUP, és a dir, l’anomenada “esquerra independentista”. Ara la CUP defensa el capitalisme, ni que sigui simbòlicament?
A banda d’aquesta primera objecció, n’hi ha algunes més que es poden fer a aquestes consultes, diverses i innegables: la primera, ja acceptada pels mateixos promotors, és que no són vinculants, tenen una significió purament simbòlica. La segona, més greu, és que ajuden a estendre una idea negativa que plana damunt el país, amb una doble versió i una conseqüència: 1. Que la independència s’aconseguirà amb fàcilitat i sense trencar un plat. I 2. Que l’endemà de la independència, a Catalunya tot serà flors i violes i tots els problemes que avui tenim es resoldran com per art de màgia. Ningú diu això explícitament, però es deixa entendre, que a vegades encara és pitjor. La independència, si arriba, costarà molts esforços i sacrificis i una Catalunya independent, deixant de banda que moltes coses han de millorar en poc temps, continuarà tenint problemes com qualsevol dels països que avui són independents.
La conseqüència també es que mentre es dediquen tots els esforços a temes no vinculants i simbòlics, la destrucció del país a tots els nivells continua.
Ja sabem que a aquestes objeccions se’ns respon sovint que si plantegem la lluita per la independència d’una manera tan realista i diem a la gent que cal sacrificar-se, etc., molta gent es pot desanimar- I això és cert, però tampoc costaria gaire deixar caure de tant en tant alguna gota de realisme. Es pot ser optimista tocant de peus a terra.
Ara bé, la principal objecció és una altra: fins que arribi la independència, què? I és que molta gent hauria d’entendre una cosa evident: els problemes de Catalunya –o dels Països Catalans- per subsistir com a nació són problemes d’avui per demà, a curt termini, i la independència és una solució, com a mínim, a mitjà termini. No podem esperar la independència per salvar la llengua perquè quan arribi la independència ja no quedarà llengua; no podem esperar a salvar el patrimoni natural, perquè ja no quedarà patrimoni natural; no podem esperar a salvar la pagesia, perquè ja no quedarà pagesos...
Què cal fer, doncs, davant aquest panorama? Doncs combinar l’actual pla de referèndums i actes simbòlics similars amb un pla de lluita que ataqui els problemes de cada dia, els problemes reals i immediats, i tanmateix nacionals.
Si paral.lelament als referèndums hi hagués unes lluites sectorials per defensar la pagesia, la llengua, per combatre les agressions ecològiques, etc., llavors molt bé. I aquest és un plantejament que més o menys tothom entèn i sovint es fan accions en aquest sentit, però tímides i insuficients. Perquè, realment, quin és el problema d’aquesta segona línia de combat que proposa el PNAC? Doncs de que vol molt treball i molt sacrifici. I avui, gran part de l’independentisme s’ha tornat aburgesat, s’ha tornat independentisme de cafè o d’internet, cada vegada hi ha més calçotades i botifarrades i menys acció de carrer. Sense aquesta segona línia de combat, el projecte independentista queda incomplet, fa l’efecte de la típica acció que es fa per cobrir l’expedient.
L’independentisme pur, eteri, basat únicament en la independència per la independència, sense un important contingut de canvi social, no salvarà Catalunya. És com l’aigua destil.lada, que de tant pura no té gust.
|
|
|
| Participació al Correllengua 2009 |
La Secció del PNAC a la Catalunya Nord va repartir durant la celebració del Correllengua un full volant, valorant la commemoració del Tractat dels Pirineus i fent-ne un valoració actualitzada. El text diu així:
El Tractat dels Pirineus, encara
(contra les fronteres interiors).
Parlar de la història recent de la Catalunya Nord és parlar del Tractat dels Pirineus, que la va separar de la resta de la Nació. És un fet històric prou conegut. Com en altres casos, no ens volem limitar a un record històric, sinó també a fer una interpretació dels fets en relació a l’actualitat i mes quan, aquesta actualitat, continua en bona part la feina de divisió i destrucció de la Nació Catalana que va començar, pel que fa a la Catalunya Nord, amb l’esmentat tractat.
Ens volen fer creure que aquests darrers anys les coses han canviat. Amb l’arribada a l’Estat Espanyol i al Principat d’una pseudodemocràcia, amb l’extensió arreu d’Europa d’una suposada unitat política, diuen que els errors de la història i les seves conseqüències han quedat anul.ats, com si mai haguessin passat.
Diuen que amb la Unió Europea s’han esborrat fronteres entre els països que la formen, que ja no hi ha divisió entre el Principat i la Catalunya Nord... Potser algunes fronteres, més simbòlques que altra cosa, sí han caigut. Hi ha més acitivitat i col.laboració entre el Nord i el Sud, el mateix Correllengua n’és un bon exemple. Activitats que cal estendre i potenciar al llarg de tot l’any. Hi ha, però moltes altres fronteres que continuen empeus, fermes com sempre. I hi ha fets que ho demostren de tant en tant.
Un exemple, si es vol petit, però ben significatiu –i ben trist- que la divisió entre catalans del nord i del sud continua la trobem en els enfrotaments que cada cert temps veiem entre pagesos catalans de banda i banda dels Pirineus: cremes o destrosses de fruit del sud que va cap a Europa, crítiques al Sud per importacions, etc. Els pagesos catalans del Nord i del Sud enfrontats, quan haurien d’anar a la una perquè el seu enemic és el mateix: el gran capital internacional que els vol fer desaparèixer perquè la terra agrícola catalana, la terra que durant segles ha passat de pares a fills, acabi en mans de multinacionals del sector agroalimentari.
Un capital internacional que té la seva plasmació política en la Unió Europea. És per això que el PNAC és moderadament crític amb aquests referèndums independentistes que fa uns mesos se celebren en algunes localitats del Principat. Diu el text a consulta que el futur Estat Català s’ha de constituir “en el si de la Unió Europea”. ¿I per què en el si de la Unió Europea, quan tots sabem que la Unió Europea és l’Europa del capital, dels mercaders i de les màfies? Per què, si tots sabem, que pertànyer a la Unió Europea implica, de facto, acceptar l’OTAN? Per què, el futur Estat Català, no pot constituir-se en el si d’una Confederació d’Estats Independents Europeus?
El camí per fer encara és molt. Cal lluitar junts, catalans del nord i del sud, en tots aquells temes que tenim pendents i que, en la gran majoria de casos, són els mateixos.
Les conseqüències del Tractat del Pirineus continuen vigents, encara que s’hagin adaptat als temps moderns i presentin una altra cara.
|
|
|
| De què va Carretero? | |
Reproduïm un fragment de l 'entrevista que Carretero ha concedit avui, 5 d 'octubre, al diari AVUI:
Pregunta.- Quin és el primer pas cap a la independència?
Resposta.- "Telefonar a la secretària d 'Estat americana, que per cert ja sap que tard o d 'hora li acabarem telefonant, i explicar-li que l 'hora de la llibertat per fi ha arribat. I, naturalment, posar-li el país a disposició per si algun dia han de venir a fer exercici a Europa i necessiten lloc per aparcar ".
És a dir, Carretero vol omplir Catalunya de bases ianquis?
Com sigui que sembla una entrevista seriosa i no publicada en cap secció o publicació satírica, les paraules són molt greus. Esperarem un temps, però, per si hi ha algun desmentit o alguna matisació, perquè si aquestes opinions es confirmen i Carretero vol convertir Catalunya en un corral de darrere dels majors imperialistes del món, evidentment, no comptarà amb el nostre suport. |
|
|
| Donarà suport el PNAC a Reagrupament? Depèn del programa. | |
El panorama polític català ha vist com aquests darrers mesos sortien algunes iniciatives, amb voluntat unitària, de cara a les eleccions autonòmiques de l 'any que ve, bàsidament Força Catalunya i Reagrupament. Sembla que és aquesta darrera la que ha agafat més empenta i serà la referent.
Immediatament es van succeir les adhesions a Reagrupament, ja siguin individuals o de grup, com la mateixa Catalunya Acció.
Què farà el PNAC davant aquest nou escenari? Doncs molt senzill: hem de veure què proposa Carretero, quin serà el seu programa. Donat ja per bo el seu plantejament independentista interclassista, cal veure certs temes aparentment menors, però tanmateix importants i que tenen les arrels a l 'esperit mateix de la Nació. I no volem dir, per descomptat, que hagi d 'acceptar cap dels nostres plantejaments, cosa que li suposaria entrar en posicionaments massa radicals, però entenem que Carretero tampoc pot ser esclau del "políticament correcte ". Per exemple: entenem que Carretero no pot fer seus els nostres plantejaments sobre la immigració, però tampoc defensar en aquest camp la mateixa política d 'ERC; no li demanem que presenti un programa econòmic rupturista, però tampoc podem acceptar que doni suport a la MAT; etc.
En funció de la resposta que Carretero doni a temes com aquests, demanarem el vot per Reagrupament o no. |
|
|
| El PNAC amb l 'estrella vermella? | |
El PNAC començarà aquest estiu alguna campanya, en la qual es repartiran octavetes amb l 'eslògan defensat. El que pot sorprendre a algú és que hi aparegui la bandera estelada amb l 'estel vermell. No és cap canvi d 'estratègia ni d 'orientació política, sinó simplement fruit de les nostres limitacions econòmiques. Imprimir la bandera amb el triangle blau suposa una major despesa que no podem assumir.
|
|
|
| La nostra oposició a la MAT (THT a la Catalunya Nord) | |
Com acostuma a fer quan critica un tema lligat a l’economia, el PNAC vol fer aquesta crítica des d’una doble vessant: situar el tema en el context català actual i anar a les arrels del problema per oferir una alternativa vàlida, de tal manera que la crítica passi de ser una simple oposició pamfletària.
En primer lloc, cal entendre la construcció de la MAT –THT a la Catalunya Nord, terres germanes també molt afectades- en el context de reestructuració de l’economia catalana que s’està duent a terme aquests darrers anys, feta des de l’òptica del capitalisme més salvatge. Un context i unes actuacions que no inclouen solament la MAT: van des de projectes de trasvassaments de rius, a la desaparició progressiva de sectors típics de l’economia catalana –pagesia, indústria tèxtil, ramaderia, petit comerç...-, brutal empenta a la demanda i justificació de l’energia nuclear, fins a la construcció d’infraestructures innecessàries –aeroport corporatiu- o més que discutibles, cas de l’AVE.
Aquest context és conegut bàsicament amb el nom de “creixement econòmic”: segons aquest model econòmic, a cada municipi de Catalunya hi ha d’haver almenys un polígon industrial, una urbanització de cases adosades i, a ser possible, un camp de golf; a més, el nombre d’habitants del poble s’ha de duplicar o triplicar. Això és el “creixement econòmic” que defensen tots els partits parlamentaris que dominen la política catalana i que recentment s’ha legalitzat amb el Pla Territorial de Catalunya i els diversos Plans Comarcals. Aquest creixement és el que, segons els seus defensors, justifica la MAT, per les necessitats d’energia, i justifica també el tema de transports, trasvassament, etc., que comentàvem més amunt.
L’oposició a la MAT ha de ser alguna cosa més que dir “no”: aquesta és una opció vàlida a curt i mitjà termini, però cal mirar anys enllà i buscar un model de país i de creixement que no ens porti a la situació que ara ens trobem: hem de treballar per una Catalunya que no necessiti la MAT. Cal buscar l’arrel del problema i aquesta arrel és el concepte econòmic que critiquem Per tant, SI NO VOLEM LA MAT, NO CREEM LA DEMANDA QUE JUSTIFICA LA MAT. Volem dir que l’oposició a la MAT a d’estendre’s a oposar-se als fets i actuacions que la justifiquen: urbanístiques, industrials, turístiques... L’oposició a la MAT ha de ser també una oposició intel.lectual, des del punt de vista de canviar el concepte que de país que avui ens estan imposant.
Per acabar, el PNAC entèn que per lluitar contra la MAT o infraestructures semblants és vàlid qualsevol mitjà de lluita, encara que aquests mitjans incloguin accions de força, que mai condemnarà.
|
|
|
| Salvem la vinya catalana! | |
“Que Déu te guard, oh vinya catalana .
Mar de verdor que serra amunt t’estens...”.
Així comença un conegut poema d’Àngel Guimerà. El poema acaba presentant la vinya com un símbol d’unió de la gent catalana.
Conreu típicament mediterrani i secular, la vinya és també un símbol de Catalunya. Una vinya ben conreada, amerada del suor del pagès, és un símbol del treball que des de sempre ha caracteritzat els catalans.
Aquest símbol, com tants altres, està en perill de mort. La política portada a terme aquests darrers anys, tan pel pujolisme com pel tripartit, porten la vinya catalana a desaparèixer. O, per ser més exac-tes, porten a la desaparició de la vinya tradicional catalana, paral.lelament a desaparició de la pagesia tradicional i de l’empresa familiar agrària. Una política que porta a la desaparició d’altres sectors productius típicament catalans com la ramaderia, el petit comerç, la pesca... I tot per què? Doncs perquè el negoci se’l quedin les multinacionals. En el cas de l’agricultura, perquè la terra catalana passi a mans de les multinacionals.
I qui alça la veu contra aquest fet? Ningú. No so- ...
lament cap partit, ni parlamentari ni extraparla-mentari, ni tan sols independentista, sinó ni els mateixos sindicats agraris presenten una lluita de fons que permeti salvar l’agricultura catalana. Quan hi ha un tema escandalós, quan es fa massa evident el que passa, els sindicats agraris fan alguna acció simbòlica per cobrir l’expedient... i aquí s’acaba tot. Els partits, ni això. Els en foten, els pagesos i la terra catalana. Tenen massa feina a defensar altra gent i altres coses.
Què ha fet ERC, aquests darrers anys, per defen-sar els pagesos? Res. Han donat prioritat a certes lluites més mediàtiques, com el matrimoni homose- xual o defensar una “llei de religions” que omplirà Catalunya de mesquites. Què ha fet CiU? Res. I no cal dir els partits més descaradament venuts a Madrid.
El PNAC sí ho fa i ho farà. I ho fa perquè el PNAC ha nascut per dir aquelles coses i per lluitar per aquells temes que els altres no tenen valor de dir i interès per lluitar. Entres aquests temes, una lluita fins a les darreres conseqüències per la pagesia catalana i tot el que aquest sector de la societat simbolitza de catalanitat ben entesa.
El cas de la Conca de Tremp
On aquests darrers anys s 'ha estès més el conreu de la vinya és a la Conca de Tremp, en una iniciativa de la Generalitat. Ara bé: qui s 'ha quedat aquests nous conreus de vinya? ¿Els pocs pagesos que hi queden, que podrien tenir un incentiu per continuar treballant la terra? No, se les ha quedat majoritàriament Bodegas Torres. Aquesta és la política del Tripartit: afavorir els poderosos. Hom dirà que tot ha sigut legal, que els pagesos no tenien poder econòmic per fer front a aquestes plantacions... I és cert. I per què, preguntem nosaltres, la Generalitat no els ha donat subvencions a fons perdut per fer-hi front? No en dóna any rera any a la SEAT? Com ja hem denunciat altres vegades, la Generalitat treballa per la desaparició de la pagesia catalana perquè la terra catalana vagi a parar a mans de les muntinacionals. Aquesta és la realitat per la que treballa el PSC, IC i ERC. I abans CiU. Així de senzill. |
|
|
| De la Llei de Dependència al vot dels immigrants | |
Aquestes darreres setmanes han passat una sèrie de fets que, mínimament analitzats, donen idea no solament de qui mana aquest país sinó de l 'anestesiada que arriba a estar la nació catalana.
Amb l 'excusa de la crisi s 'aparca una llei tan necessària i humana com la Llei de Dependència. I anteriorment havit sigut el gas-oil agrícola i tantes coses que realment fan falta a la gent del carrer.
No hi ha dines, diuen. I nosaltres preguntem: 2.000 milionx d 'euors, no són diners? Perquè 2.000 milions d 'euros,a gastar en 4 anys, és el que, els mateixos que diuen que no hi ha diners per a la Llei de Dependència, han destinat a la Llei d 'I(mmigració. Per als immigrants si hi ha diners! Són la nineta dels seus ulls.
Però la tercera notícia que posa una mica de llum al tema és que es prepara el dret a vot als immigrants, només amb cinc anys de residència. De moment, només per a les municipals, però tot arribarà. I això ja comença a quedar clar: el que prepara la gent del tripartit és el vot dels immigrants a canvi de subvencions. Els en fot, el país, con tal ells puguin mantenir la poltrona.
I que ningú es pensi que la crítica només va pel tripartit, perquè CiU faria el mateix, en certa manera ja ho fa.
I davant aquest escàndol, quina és la reacció dels catalans, en la seva immensa majoria? El silneci dels corders!!! |
|
|
| La Generalitat comprarà pisos per ajudar les empreses immobiliàries i deixarà d 'aplicar la Llei de dependència | |
Un fet que demostra qui governa Catalunya: la Generalitat gastarà cabassos de milions per comprar pisos i així ajudar les empreses immobiliàreis afectades per la baixada de vendes. Això sol ja és escandalós, perquè la feina d 'un Govern no és ser una immobiliària i menys encara ajudar a determinats sectors en crisi. Per què no ajuden els ramaders, que aviat no en quedarà? Quan fa uns anys, les empreses immobiliàries i la banca feien milions a cabassos, ¿se 'ls va demanar que paguessin més impostos? Què n 'han fet, on són aquelles carretades de milions? A Suïssa?
Hi ha una segona cara d 'aquest tema, encara més greu: altres aspectes de la política catalana, realment necessaris, com la Llei de Dependència, quedaran ajornats o suspesos amb l 'excusa que no hi ha diners. ¿No n 'hi ha per a la gent amb greus problemes de salut i sí per a les immobiliàries? Ahir mateix, els consellers d 'Educació i el de Cultura van anunciar retrassos en la construcció d 'escoles o de projectes d 'investigació, també per falta de pressupost. Val la pena continuar?
El que passa és que a Catalunya governa una gent que tenen la vergonya a la sola de la sabata, igualment com els que manaven abans que ells. |
|
|
| Ara més que mai: STOP IMMIGRACIÓ! | |
Les darreres dades poblacions conegudes pel que fa al Principat, fruit d 'un estudi de l 'UOC, són esfereïdores: avui, només el 37 % dels residents a Catalunya tenen el català com a llengua materna. No oblidem que fa només 25 anys érem aproximadament el 50 %. Això al Principat, perquè a les Illes, al País Valencià i a la Catalunya Nord, la cosa està encara pitjor.
I com sigui que el Tripartit, els altres partits parlamentaris i, el que és més greu, gran part de l 'independentisme -l 'anomenat "independentisme d 'esquerres "- defensen que continuï l 'actual immigració, ja només ens cal preguntar, d 'aquí pocs anys, quan els catalans serem a casa nostra el 10 % de la població, on posarem les reserves de catalans: a la Garrotxa, als Pallars, a la Terra Alta...?
I per acabar, que quedi clar que l 'únic partit que està clarament contra aquesta situació, que té el que s 'ha de tenir per dir clarament "prou immigració ", és el PNAC. |
|
|
| El PNAC prepara una campanya contra el Pla Territorial de Ponent | |
Amb l 'eslògan "Prou especulació amb la terra catalana ", el PNAC començarà aquest mes una campanya contra el "Pla Territorial de Ponent ", projecte del que es parla en un article d 'aquesta mateixa pàgina i pels motius que allí s 'hi exposen. Tenint en compte que l 'execució d 'aquest Pla -tot i que algunes obres puntual ja hagin començat- és a llarg termini, la campanya s 'adequarà al seu desenvolupament.
De moment, es dedicarà el proper número de "La Nació Catalana " al tema, número que serà repartit a les comarques afectades. |
|
|
| UNC, tinguem la festa en pau | |
Aquestes darreres setmanes s 'han produït al conegut fòrum Racó Català una sèrie de debats i discussions, amb l 'acritud que acostumen a caracteritzar les discussions entre independentistes, amb un tema comú: la política sobre l 'exIugoslàvia. Sí o no a la independència de Kosovo, si aquest "país " ha de ser el nostre model, etc. La darrera discussió ha tractat sobre el suport que UNC dóna al criminal de guerra croat Anto Gotovina, tema amb el qual nosaltres, per descomptat, estem amb total desacord.
Ens arriba fa poc la notícia que al fòrum d 'UNC s 'acusa el PNAC d 'haver iniciat aquesta darrera discussió. Totalment fals. Tothom sap que en un fòrum com el Racó l 'opacitat sobre la personalitat dels participants és total i que, quan et dones d 'alta, pots posar com a pàgina o correu de referència el que vulguis, encara que sigui d 'algú altre, cosa que, lògicament, pot originar molts malstentesos.
Es parla d 'aquella reunió a Girona. Volem deixar clar d 'una vegada que si hi vam assistir va ser perquè se 'ns va convidar; és més: se 'ns va demanar que hi anéssim. I encara conservem els correus que així ho demostren. A més, se 'ns va dir que era una reunió de l 'aleshores actiu fòrum "Nova Catalunya ", i no un acte de partit d 'UNC, sabent la qual cosa, evidentment, no hi haguéssim anat.
Que quedi clar, per sempre, que el PNAC no vol saber res ni d 'UNC ni de tot això que, tan vagarosament, s 'anomena "el moviment 33 ". Les discrepàncies a tots els nivells, sobretot estratègic, són, més que grans, insalvables. Per tant, que faci UNC el seu camí i nosaltres farem el nostre.
I que quedi també clar que només el que apareix en aquesta pàgina és l 'opinió oficial del PNAC. |
|
|
| Pot un país com Catalunya viure sense pagesos? | |
Volem donar amb aquesta nota un crit d 'alerta sobre l 'estat agonitzant de la pagesia catalana, un tema que a molts us pot semblat "minoritari ", sense importància, però que té uns motius que, en una altra ocasió, comentarem amb més detall.
Ara volem deixar clara una cosa: a la pagesia catalana se l 'està fent desaparèixer d 'una manera conscient, amb nocturnitat i alevosia. El motiu és clar, encara que desconegut per a la majoria de la població. Responem la següent pregunta: per què fan tanta nosa, els pagesos? Doncs molt senzill: perquè són els amos de la terra agrària i forestal catalana. Els pagesos han de desaparèixer perquè aquesta terra passi a mans de multinacionals del sector agroalimentari i de les immobiliàries. Així de clar. I tot lligat amb el tema dels transgènics, etc.
Una darrera reflexió: aquesta política de genocidi pagès, l 'està duent a terme amb el mateix afany el tripartit que ho feia CiU. ¿Es poden dir d ' "esquerres " gent que fan polítiques com aquesta? |
|
|
| Cal expulsar gent de Catalunya? | |
Deixant clar des del principi que el tema que tractem és de política ficció, ja que avui per avui no som un estat ni tenim les competències per expulsar ningú, creiem interessant plantejar-nos si, en el cas que tinguéssim aquesta possibilitat, caldria avui expulsar de Catalunya alguns dels seus residents.
Al nostre entendre, caldria expulsar gent, per la senzilla raó que ni són catalans -o són catalans renegats- ni poden aportar res de positiu al nostre país.
Així, caldria expulsar els següents col.lectius:
1. Tots els immigrants que han vingut amb la clara intenció de delinquir: tràfic de drogues, màfies de prostitució, bandes de kosovars, etc.
2. Totes les bandes de "latin kings ", per la seva posició ratllant el camp de la delinqüència, sinó ja plenament dins, i per la utopia que és pensar que aquesta gent puguin acabar parlant català amb normalitat i tot allò que vol dir ser català, entre altres coses treballar cada dia per viure honestament.
3. Aquells taxistes que hi ha a Barcelona, alguns nascuts a Catalunya, que quan puges al taxi et diuen: "Hábleme en castellano que no entiendo el catalán ".
4. Renegats com Albert Boadella.
El debat queda obert. |
|
|
| El "Pla Territorial de Catalunya ": com destrossar el país. L 'exemple del Pla d 'Urgell | |
El tripartit no solament ha heretat la majoria dels mals de CiU, sinó que, en alguns casos, els ha agreujat, endegant una sèrie de projectes totalment perjudicials per als interessos de la nació catalana. És el cas del concepte de “creixement” i, més concretament, del de “creixement econòmic”. Segons el tripartit, Catalunya ha de créixer i només créixer, però, això sí, només amb un creixement material, mai espiritual.
La concreció d’aquest concepte té ja, des de fa unes setmanes, un nom oficial: el “Pla Territorial de Catalunya”, en el que, comarca per comarca, es defineix el que ha de ser el futur creixement –sempre material, repetim- de Catalunya. Creixement material i demogràfic, que aquesta pot ser la seva més funesta conseqüència.
Per fer-nos una idea del que ens espera, agafem l’exempe de la comarca del Pla d’Urgell, a la plana de Lleida. Avui, aquesta comarca té avui poc més de 30.000 habitants. Tot i la presència d’una “Casa de Andalucía” i d’una “Casa de Aragón”, la immigració espanyola està en bona part integrada. La immigració recent, tot i ser abundant, no és per ara cap problema greu. El català és la llengua parlada per la gran majoria de la població i la immensa majoria de les activitats culturals són catalanes.
Tot i que, en relació a la seva extensió, els 30.000 habitants són considerables, és pot dir que s’hi viu bé. L’atur al Pla d’Urgell és inexistent. El medi ambient està encara avui en una situació d’envejable conservació. Fins it to encara hi ha gent que viuen de la pagesia, un dels pilars econòmics. Doncs si aquest comarca funciona, per què canviar?
Doncs bé: el “Pla Territorial” impulsat pel Tripartit preveu per al Pla d’Urgell, com per a la resta de comarques catalanes, més que un canvi, un trasbals. N’hi haurà prou analitzant un detall: segons aquest “Pla Territorial”, el Pla d’Urgell ha de passar de tenir els actuals 30.000 habitants... a 100.000. I això en uns 25 anys. Això representa, a part de trinxar la comarca des del punt de vista urbanístic i ecològic, la mort de la llengua i la cultura catalanes, perquè, lògicament, la primera pregunta que hom es fa és d’on han de sortir tant gent, i més quan el Pla d’Urgell té, com tantes comarques catalanes, un creixement vegetatiu 0. Doncs aquests nous habitants han de sortir tots... de la immigració: de Sudamèrica, de l’Àfrica, de la Xina... El projecte del “Pla Territorial” ja diu que determinats municipis, principalment la capital Mollerussa i els que té a la vora, Miracamp, Fondarella, el Palau i Sidamon, s’han de preparar per “acollir població”... és a dir, el que Franco va fer amb els espanyols, el tripartit ho farà amb mig món.
Els perjudicats seran tots els habitants de la comarca, començant pels de la capital, a la que els enlluernen amb promeses que tots acabaran sent una mena de nous rics. Si a Mollerussa passen dels actuals 13.000 habitants a 30.000, viuran millor la gent de Mollerussa? I si a Fondarella passen dels 700 a 4.000, viuran millor? Evidentment que no, però una cosa segura: les immobiliàries, la banca, la patronal... faran el gran negoci, encara que sigui a costa de carregar-se una comarca de Catalunya.
I és que aquests nois del tripartit –PSOE. ERC i IC- estan demostrant cada dia que han après bé l’ofici que els pertoca: els escolanets de la Caixa, del poder real que no és altre que el poder econòmic.
El Partit Nacionalista Català començarà les properes setmanes una campanya a la comarca del Pla d’Urgell, poble per poble, per denunciar aquest projecte i tot el que s’amaga darrera. Us mantindrem informats.
|
|
|
| ERC demana la privatització de Ferrocarrils de la Generalitat | |
Les recents declaracions del conseller Huguet, màxim responsable de Turisme i també dirigent d’ERC, segons les quals, davant el seu mal funcionament, cal privatitzar els serveis ferroviaris i obrir a noves empreses el mercat energètic, són tan greus com significatives.
Greus i significatives perquè són, en primer lloc, el reconeixement d’un fracàs, ja que quan una cosa no va bé, qui la governa el que ha de procurar és fer que vagi bé, ja canviant els dirigents de l’entitat, la política portada a terme, etc. O, en el cas d’un servei ja en mans privades com l’energètic, sempre hi ha possibilitat de nacionalitzar-lo, que és el que proposaria un partit que realment fos d’esquerres.
Les conclussions a les que porten aquestes paraules són també greus. En primer lloc, perquè si ERC ha sigut mai un partit d’esquerres, ho ha deixat de ser fa temps. ERC és avui un partit més del sistema, amb una classe dirigent que l’únic que vol és viure de la política i, per aconseguir-ho, pactaran amb qui sigui i, si cal, es vendran, com ja s’estan venent, Catalunya. I després, per dissimular, per fer una cortina de fum que tapi aquesta corrupció, de tant en tant, treuran el tema de l’autodeterminació, de les seleccions nacionals, etc.
En segon lloc, per allò que aquestes paraules poden donar a entendre de cara al futur: si quan un servei públic no va bé, l’única sortida és la privatització, ¿què pot passar amb serveis com Correus, la Sanitat o l’Ensenyament, que tampoc van bé del tot? Quan tardarà ERC a demanar la privatització de la Sanitat o l’Ensenyament?
|
|
|
| Ho diu Greenpeace: PSC, CiU, ERC, PP, IC... tots són iguals | |
L 'anàlisi de la qualitat medioambiental a Catalunya aquests darrers anys fet per Greenpeace és aterridor, sobretot pel que fa a la costa catalana: no s 'atura la destrucció, sobretot pel tema de la construcció imparable de noves urbanitzacions, ports esportius, etc.
En els propers anys, s 'han de construir a la costa catalana 8.000 places d 'aparcament de naus. I això fet, impulsat i permès pel tripartit, és a dir: el PSC, ERC i IC fan exactament el mateix que feia CiU o el que fa el PP a Mallorca o al País Valencià.
Això demostra el que sabem tots els que tenim ulls a la cara: aquí mana el gran capital i els polítics de torn que hi ha al poder, es diguin Jordi Pujol o Montilla, Duran Lleida o Carod Rovira... són només uns titelles moguts per fils, uns escolanets que s 'estan venent el país a canvi d 'un bona vida. L 'únic que canvia és la classe de cortina de fum que fan anar per enganyar el poble: els uns parlen de federalisme asimètric, els altres d 'autodeterminació; els uns manipulen Montserrat, els altres l 'ecologisme... I com que els catalans, avui per avui, semblen -ho són?- un ramat de corders... així ens va. |
|
|
| STOP immigració! | |
Fa uns anys, el panorama polític català va sortir per uns dies de l 'ensopiment que l 'han portat els partits traïdors que ens governen o que fan manera que són oposició. Les declaracions crítiques d 'Heribert Barrera sobre la immigració van ser com una alenada d 'aire fresc.
Les seves paraules van suposar un sotrac a la consciència nacional dels catalans, d 'una banda, perquè estaven i estan carregades de raó, d 'altra banda, perquè molta gent del carrer pensa el que ell va dir, sense atrevir-se a dir-ho en públic (per què serem tan covards, els catalans?).
Barrera, però, és un home gran, amb una trajectòria política gairebé acabada. El seu partit es troba en unes posicions antagòniques a les seves declaracions; per a la resta de partits independentistes catalans, primér és la qüestió "social " que la nacional... o no s 'atreveixen a criticar públicament la immigració.
Les raons, però, que van motivar les declaracions d 'Heribert Barrera continuen existint i encara s 'han agreujat aquests darrers anys. Cal que algú prengui el relleu del pensament de Barrera en aquesta qüestió. Com ja hem dit en alguna altra ocasió, el PNAC està disposat a fer aquest pas, això sí, amb una important matisació: tant Barrera com altres líders europeus que han parlat del tema -pensem en Umberto Bossi, un dels nostres pocs referents europeus-, han dit que els immigrants són el problema, quan el problema és la immigració, un fenomen injust des de tots els punts de vista -econòmic, social i cultural-, del qual els immigrants, certament, en formen part, però a la vegada en són víctimes. |
|
|
| Tots els catalans quatre fills! | |
Avui Catalunya és el país del món amb una natalitat més baixa. Això, a part de posar en perill el relleu generacional del país, de fer que moltes famílies es vagin extinguint, que moltes cases pairals de segles d 'existència deixin d 'existir, afavoreix la immigració, amb les conseqüències que tothom coneix. Davant d 'aquest panorama, el PNAC ha iniciat una campanya amb el lema "Tots els catalans, quatre fills ".
Amb aquesta campanya, evidentment, no es pretèn que tots els catalans tinguem matemàticament quatre fills, però sí cridar a una reflexió sobre aquest fenomen, que posa en perill per als catalans la nostra supervicència biològica com a poble.
Les institucions catalanes haurien d 'afavorir la natalitat de les famílies catalanes, no cal dir que s 'entén únicament les famílies catalano-parlants. A les famílies procedents de la immigració, no els cal donar ajudes a la natalitat per la senzilla raó que ja tenen molts fills sense incentius. |
|
|
| Droga als instituts | |
El PNAC és l´únic partit català que fa de la lluita contra la droga un dels seus principals cavalls de batalla.
Parlem ara d’un dels escenaris d’aquest drama que a molta gent li passa per alt. No solament és als bars, a les discoteques o a les cantonades on es trafica droga. Als instituts, allí on els joves de Catalunya van, en teoria, a aprendre i a formar-se de cara al futur, molts hi aprenem a fumar porros, perquè els instituts d’ensenyament mitjà sòn avui un dels principals escenaris del tràfic i consum de droga.
A la gran majoria, per no dir la totalitat, d’instituts de Catalunya és habitual el consum de droga entre els alumnes, de vegades canalla de 13 o 14 anys, iniciant-se així en un camí que a molts els destrossarà la vida.
El problema no s’acaba ací: a molts instituts –no diem a tots, però sí a molts- s’hi trafica droga i hi ha molts institus que són autèntics mercats de droga... En un tema tan greu com aquest, què fa, què fara el
el Tripartit per acabar amb aquesta vergonya?
Què volen aquests defensors de la droga o tos els que callen davant aquest tema? Que d’aquí vint-i-cinc anys tinguem a Catalunya una generació en bona part malalta d’Alzheimer?
La droga és avui un dels principals enemics de Catalunya, no solament per la delinqüència –i tot el que hi va lligat- que origina, sinó perquè està destruint bona part de la joventut catalana i, a nivell general, per a tothom, crea una crisi de valors que és un d’aquests enemics invisibles que tan mal fan a la societat.
Cal acabar amb la droga i és possible fer-ho. Fixem-nos que un dels missatges que més s 'encarreguen de fer córrer els defensors de la droga és precisament aquest: la lluita contra droga és una batalla perduda, no hi ha res a fer... Doncs el primer que hem de fer és tenir clar tot el contrari: és possible acabar amb la droga. Cal acabar amb la droga!
|
|
|
| Catalunya no necessita noves presons | |
Que al nostre país les coses no van tan bé com ens volen fer creure, sinó més aviat al cotrari, és que avui a Catalunya tenim el trist honor de ser el primer país d 'Europa amb gent a la presó per habitant.
Amb aquestes dades i tenint en compte que el nombre de presos no parar d 'augmentar, quin sentit té dir que no calen noves presons? La resposta és molt senzilla. Preguntem-nos, per començar, per què a Catalunya hi ha tants presos.´¿És Catalunya és una nació de lladres, de delinqüents, de traficants...? Tots sabem que no. I tots sabem també que aquests nous presos provenen, en la seva immensa majoria, de la immigració.
L 'alternativa a la construcció de noves presons és molt senzilla i està fonamenta en un argument tant bàsic com les raons humanitàries. Tothom sap que per a un pres el millor que li pot passar és estar prop de la seva família, del seu ambient... Doncs la solució és aquesta: cada delinqüent que actuï a Catalunya, a complir la condemna al seu país d 'origen. La "banda dels peruanos ", cap al Peú; la "banda dels argelinos ", cap a Argèlia; la "banda dels kosovares ", cap a Albània... Que les lleis no ho permeten? Doncs que es canvïin les lleis, que per això hi ha els polítics. I d 'aquesta manera, no solament no caldrà fer més presons a Catalunya, sinó que amb les que hi ha, encara en sobrarà. |
|
|
| Com podeu col·laborar amb el Partit Nacionalista Català? | |
Potser amb el que portem llegit t 'hauràs ja adonat que el PNAC és un partit que, pels seus plantejaments, és diferent de la resta de partits independentistes, que vol ser diferent, perquè entenem que és molt l 'aire fresc que necessita el nacionalisme i l 'independentisme català perquè les coses comencin a funcionar.
Aquesta manera de ser diferents s 'estEN també al seu funcionament i a la manera com pots col.laborar amb nosaltres. Al PNAC l 'última cosa que et demanaren serà diners; la penúltima que et facis carnet del partit. El que sí et demanarem és amor a la nostra nació, a la terra catalana, i treball, esforç i sacrifici per defensar-la. Si et veus amb cor, si t 'estimes Catalunya, si estimes els Països Catalans i vols lluitar a la nostra vora, posa 't en contacte amb nosaltres.
Ho pots fer per escrit (a l 'apartat 5271 de Barcelona o al 721 de Lleida) o al correu electrònic pnac @ eresmas.com.
Esperem les teves notícies. Ens posarem en contacte amb tu i junts començarem a treballar per l 'autèntica llibertat de Catalunya i de la resta dels Països Catalans. |
|
|
|
|
